FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent. complement [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei. Limitar o restrènyer el sentit, l'aplicació, (d'un mot). L'adverbi modifica el verb. Determinar el mode (de quelcom). L'edat modifica el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
allò de què hom afirma o nega un predicat. Funció sintàctica que identifica el constituent oracional al qual s'atribueix el predicat. Constituent oracional que fa aquesta funció i que formalment es caracteritza perquè en moltes llengües concorda amb el verb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats. [...]
